Algun recuerdo

Hola a tots:

Aquests dies m'ha donat per pensar i recordar coses, supose que això és normal ja que termine d'astudiar en 7 dies, i dins de molt molt poc, comença el rodatge de m'Estimes?
Quan comese a pensar en el passat m'anrrecorde que amb 14 anys em preguntava la gent que als 18 anys on em veia, i els deia amb una seguretat aclaparadora que estaria a Madrid tocant la guitarra en les boques del metre per pagar-me l'escola d'interpretació o pagar-me els estudis d'imatge i so ( no perquè a la meva casa no em podien pagar els estudis, sinó perquè a la meva mare no li fa cap gràcia que estudiara cap de les dues coses, e de dir que a dia d'avui la dona contínua sense assumir que la seva filla és tècnic, ho porta amb resignació).

Ara mateix tinc 25 anys, i la veritat és que la meva vida no és tan diferent del que m'imaginava, als 16 vaig començar a treballar com a operadora de càmera en canal 55, als 17 men vaig marxar a Alemanya i em guanyava uns duros fent classes de guitarra, vaig estudiar allí 1 any, cuan vaig tornar, vaig començar a treballar de seguit per al grup R. Benidorm (Europa FM, R. Benidorm SER, canal 55, la 93.9, Cròniques Marina Baixa) Em considere que he tingut sort, ja que em puc sentir privilegiada per tenir 25 anys, haver treballat en tv, premsa i ràdio, faltar-me pocs dies per acabar imatge i so i d'axí a unes setmanes començar a gravar M'Estimes?
Pense en el Curt i ho veig com si fos un llarg, pense que ha arribat el moment de fer alguna cosa aixína, d'evolucionar i no quedar-me estancada, d'arribar on vull arribar en la meva professió, que para mi és la més bonica del món, i com vaig publicar, és la meva esposa, amb la qual em vaig casar fa 9 anys, Clar que en aquell moment no la coneixia bé, ja que pense en les nits d'enregistraments aguantant borratxos per fer un reportatge, les hores interminables esperant a algun actor o cantant per a una entrevista pacta, els mesos d'estiu mal dormint per l'excés de treball,els sopars, festes, aniversaris i noces que m'he perdut per estar treballant. Però això no ho canviaria per res del món, quan agafe una càmera i mire pel visor, veig la vida d'un altra forma, i sé que el que jo gravi altres persones ho veuran, he intente posar el meu cor en això, i transmetre amb imatges allò que senc, pera que la persona la persona que està a casa sentisca el que jo he sentit en aquell moment.
Clar! Això quan ho llegixen els meus compis de treball es pixaran de riure, pels plànols torts, desenfocats, balanços de blancs mal, etc.., però també transmeten el que em passa, que les rodes de premsa dels polítics són avorrides!

D'aquí a uns dies m'embarque en un projecte que pera mi és gran i seriós, i ho faig de la mà de la millor companyia possible en tots els aspectes, tant tècnics com d'interpretació. A la majoria els conec en persona, i són amics, i això em dóna tranquil·litat.